‘Que no haya una ciudad para los ricos y otra para los pobres’

Els ‘okupes’ de caracas i el seu projecte de ciutat  

Com cada dimecres, avui hi ha assemblea del Movimiento de Ocupantes. Avui la brigada hi assistim com a convidats. El primer punt de l’ordre del dia ens impacta: és la lectura en veu alta d’una llista d’edificis ocupats pel moviment que el govern ha expropiat aquesta setmana. Sentim fins a 11 noms entre crits i aplaudiments. A continuació, una militant ens explica que aquesta és una xifra més alta del normal i que estan molt satisfetes.

Després d’aquests instants d’alegria compartida, la reunió continua amb altres aspectes tècnics i polítics. Com que la majoria d’aquests edificis es troben en un estat inhabitable, el següent pas serà la rehabilitació que realitzaran les pròpies famílies que hi viuran. Per fer-ho possible, cal trobar finançament, que quasi sempre s’aconsegueix per la via autogestionària o amb ajudes del govern. 

Aquesta dinàmica és la que resumeix el funcionament i el dia a dia del Movimiento. Ocupar edificis buits, esperar la regulació de la seva situació i transformar-los per fer-ne una llar on viure. Es tracta d’un procés dificultós que pot arribar a durar 8 anys. Tot i així, el moviment ja ha aconseguit sumar més de 150 edificis al projecte, tots ells destinats a vivenda.

Així doncs, es tracta d’una organització de masses que destaca pel seu pragmatisme en la lluita per un habitatge digne. Aquesta determinació en l’acció directa no deixa de banda un discurs netament revolucionari que assenyala l’especulació. En Harrison, el seu portaveu, ens explica que el seu objectiu és democratitzar la ciutat i arribar a la revolució urbana: ‘Que no haya una ciudad para los ricos y otra ciudad para los pobres’. Per això mateix, moltes d’aquestes ocupacions es realitzen a l’est de Caracas, la zona tradicionalment més rica.

En definitiva, el MOEOV és una organització que crea poder popular des de l’ocupació. L’acompanyament governamental és determinant per fer-la avançar, però és clar que l’autoorganització i l’acció col·lectiva és imprescindible per arribar als objectius del moviment. Més enllà de la fita d’aconseguir un habitatge, el procés per arribar-hi també genera consciència i compromís, un resultat immaterial però que potser té encara més valor.


Source: Ali_primera

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *