Us reproduïm a continuació l’entrevista a la Brigada d’Askapena als Països Catalans d’aquest any, feta per www.apunt.info (enllaç):
Askapena: “Estem en una fase històrica que s’ha de veure com es desenvoluparà, amb moltes contradiccions internes i externes
Askapena ens aproxima a la realitat d’Heuskal Herria i de la mateixa organizació que es troba actualment en un procés judicial.
Les membres de la brigada d’Askapena a Navàs/ Foto: Alba Fleta
ALBA FLETA 23/09/2015
-Quin és l’objectiu de les brigades d’Askapena i per a què és important l’internacionalisme?
-Les brigades d’Askapena s’organitzen per conèixer la lluita dels diferents pobles, i, al final, és un canvi d’idees i de formes de lluita, és una solidaritat revolucionària que compartim els pobles que identifiquem el mateix enemic, el sistema capitalista, llavors és una manera d’anar contra aquest, de compartir experiències i de veure quines són les lluites que porten d’altres pobles i quines portem nosaltres, és compartir, per això s’organitzen les brigades d’Askapena.
-Quin és l’objectiu d’aquest viatge en concret? On heu estat?Què heu fet i fareu?
-De moment hem estat a la zona més rural, hem estat a l’Alt Urgell, ahir a Berga i avui aquí(Navàs), de moment conèixer la situació que hi ha en aquests entorns. L’objectiu és, per un costat, mostrar la realitat de diferents grups, institucions i persones d’EH, ahir vam fer una xerrada a Berga, i després la segona funció és portar al País Basc la situació que ens trobem aquí, allò que ens digueu, transmetre el que ens expliquen per mitjà de cròniques que Askapena penja a la seva web i un cop allà doncs a través de xerrades que organitza Askapena, és això de la doble direcció de la informació.
-Al País Basc la gent té consciència del marc territorial dels Països Catalans, així com a allà es té clar el concepte d’Euskal Herria?
-Creiem que hi ha més dificultats, a tothom qui li dius que vas de brigada als Països Catalans et diu: “A Catalunya?”, i en aquest sentit, fins que no ens vam reunir amb l’Arnau que és qui ens va explicar una mica la realitat d’aquí i la conjuntura a grans trets, desconeixíem totalment la territorialitat completa, jo deia “País Valencià, Principat, les Illes”, llavors ens van explicar que hi ha més, però jo crec que allà no es coneix. També hi ha el fet que el que s’està venent és el procés a Catalunya, el que la gent veu i palpa és Artur mas i la Comunitat Autònoma de Catalunya.
-Com s’està seguint a EH el tema del procés sobiranista, com creieu que arriba la informació a la gent i com es percep en general?
Clar, és difícil parlar de percepció perquè al final cadascú ho percebrà d’una manera, però les percepcions generals són, des de la nostra perspectiva, una sana enveja pel que està passant, però també des d’un desconeixement. Sana enveja basada pel fet que sembla que això va avançant, va fent grans salts a gran velocitat, en comparació amb el que està passant a EH, però també ens hem trobat aquests tres dies que la gent sobretot de l’Esquerra Independentista és molt més prudent, molt més escèptica amb tot el que està passant, llavors la il·lusió que t’havies creat la matises molt.
En aquest sentit sí que hi ha gent inclús militant d’organitzacions anticapitalistes, que creu que la que està tirant del procés sobiranista català és la societat, és el poder popular, després ens trobem gent que ens diu que no, llavors, és com que arribem a la conclusió que si de veritat Artur Mas estés portant a cap tot això per la pressió popular doncs es podria salvar.
-Quines us sembla que són les diferències a grans trets entre el procés per l’alliberament nacional aquí i a Eusakdi?
-Són processos històrics diferents, i en aquest moment estem en una situació diferent , a EH ha passat el que ha passat, ara està en un moment molt agitat i complicat, ho dic clar, llavors una de les diferències més grans que veig és la diferència entre la burgesia d’aquí i d’allà, aquí la burgesia diu clarament que vol un pacte amb l’Estat, és a dir, que renega de la independència, i està en aquesta aposta de renovar l’estatut i seguir amb les mateixes, aquí, en canvi, almenys no diu això i ja veurem en què queda. Al País Basc doncs, la demanda d’independència queda només en mans de l’Esquerra Abertzale, el tema és que aquesta reclamació i aquesta pràctica en aquest moment està encara en una nova fase de lluita, una nova fase que no acaba de néixer, que no acaba de clarificar-se, hi ha moltes contradiccions i poca claredat.
El PNV i altres estan en el procés Gure Esku Dago que pot ser quelcom més semblant que ho unifica tot, és el procés a favor del dret a decidir i allà sí que s’involucra gent de diferents àmbits, no només l’Esquerra Abertzale, aquesta sí que pot ser una semblança vers el procés d’aquí.
-Quina és la situació de la lluita per l’alliberament nacional actualment al País Basc?
Sembla que són molts però fa 5 anys només que es va acabar amb la lluita armada, que venia d’un recorregut de 50 anys i això fa que encara hi hagi molt poques coses clares, i moltes per definir, clarificar i per veure, estem en una fase històrica que s’ha de veure com es desenvoluparà i amb moltes contradiccions internes i externes. De fet un reflex d’aquestes contradiccions i d’aquesta falta de concreció han estat els resultats de les eleccions municipals, com a reflex de la situació en si mateix, que l’Esquerra Abertzale ha perdut, no ja per institucional, que això és només un instrument, sinó de representació, és a dir, de suport popular, i Sortu mateixa en les seves jornades d’estiu va dir que s’havia de fer autocrítica del que s’ha fet bé i el que s’ha fet malament i que s’han de revisar moltes coses. Ens trobem en aquesta fase.
Les membres de la brigada d’Askapena a Navàs acompanyades de Gerard Massegú, regidor de l’àrea de governació, nuclis i món rural i turisme/ Foto: Alba Fleta
-Askapena actualment es troba en un procés judicial, podeu explicar de què es tracta i què ha passat?
Fa cinc anys van detenir a vuit militants d’Askapena i cinc d’elles esperen un judici conjunt a la il·legalitzacio d’Askapena i d’organitzacions pròximes a ella, a aquestes persones se’ls demana sis anys de presó per col·laboració amb banda armada. La il·legalització està en torn a que “tot és ETA” i tot gira entorn això. Askapena creu que és un judici polític més, que no aporta res.
-Se’ls aplica la llei antiterrorista també?
Sí, no els van torturar per fortuna, però sí, els van incomunicar i van estar uns mesos empresonats, després van sortir en llibertat condicional i ara cinc d’ells doncs tenen un judici el dia 19 d’octubre.
-Què podem fer des d’aquí per donar suport a Askapena en aquest procés?
-Askapena el que ha plantejat davant d’aquest judici, més enllà de la defensa jurídica i d’una crítica política, és donar-li la volta al judici, és a dir, que el judici reverteixi en l’Estat i que sigui l’Estat el jutjat. Aquest mecanisme plantejarà que Askapena no amaga el que és, no amaga que és un organisme internacionalista que porta un projecte d’independència i socialisme per a la nostra terra i que ha treballat per això i seguirà treballant d’una manera o d’una altra. Per tant, no amaga la seva militància ni amaga l’acusació aquesta que treballa per l’internacionalisme i per l’alliberament social i nacional del nostre país. Llavors, el que vol plantejar és fer judicis populars a l’Estat Espanyol, donar-li la volta, asseure a la banqueta l’Estat Espanyol amb unes acusacions llarguíssimes i des de la perspectiva del que treballa Askapena: L’Estat Espanyol, com a estat imperialista durant segles i segles tot el mal que ha fet pel món sencer, tot el que ha fet en la pròpia península contra altres pobles, tot el que ha fet amb les dones, amb la pressió patriarcal, el tema de la pressió lingüística, cultural… llavors el que es planteja i el que s’està fent és això, i les brigades estem ajudant en aquests judicis populars que es fan pel món, llavors s’arribarà en un acte final en el qual es dictarà sentència a l’Estat Espanyol. El que estem demanant en concret a la gent és fer un vídeo muntatge en el qual es projecti aquest acte, és a dir, estem convidant a la gent a ser jurat en aquest judici i que dicti sentència i estem convidant a fer una petita gravació que condemni l’Estat Espanyol pel motiu que aquestes persones creguin.
A part de tot això Askapena creu que per fer front això l’internacionalisme és més necessari que mai i que s’han d’aplegar totes les forces i seguir en aquestes línies, organitzant brigades i col·laborant amb altres pobles
-En quina situació es troba el jovent organitzat al País Basc?
-Creiem que s’ha de diferenciar, hi ha dues organitzacions a EH dividides per territori, a l’Estat Francès hi ha Aitzina, i a la part de l’Estat Espanyol hi ha Ernai, les dues organitzacions han tingut un procés més o menys paral·lel però diferent i nosaltres venim de la part sud d’EH i llavors el que ens toca una mica és veure la realitat d’Ernai. Ernai es va crear fa 3 anys i neix amb els objectius estratègics de l’Esquerra Abertzale que són independència, socialisme i feminisme, i en aquest sentit una de les primeres funcions està sent l’activació de la joventut a nivell global creant moviments juvenils i dinamitzant una mica aquests processos d’activació i d’articulació de la joventut.
Això per una banda, i per altra banda també el moviment social juvenil s’està enfocant ja en una EH diferent, o sigui, quan siguem independents quina EH volem ser, com volem ser, i està també començant a crear entorn d’això alternatives en temes com el de l’habitatge, el treball, l’idioma, que tenim allà un problema amb l’idioma bastant més greu que aquí… Llavors és això, que aquesta activació dels joves vagi ja creant ja un futur on totes siguem lliures