Per si encara hi havia algun dubte, ahir 14 de maig del 2018 la farsa del procés de pau entre israelians i palestins es va enterrar definitivament. I amb ell, l’anomenada solució dels dos estats.
En sols unes hores, a Gaza, l’exèrcit d’Israel van assassinar més de 55 palestins desarmats i en van ferir
almenys 2.700 més. Ja són més de 100 els palestins assassinats per Israel des del 30 d’abril. El seu crim:
protestar pacíficament i a prop de la frontera amb Israel contra l’Ocupació i pel dret al retorn a les seves
terres originàries. Al voltant del 80 per cent dels 2 milions de palestins i palestines que malviuen a Gaza
són refugiades. Mentrestant, ahir per la tarda a Jerusalem, en un acte més que simbòlic, els EUA i Israel van escenificar el canvi de l’ambaixada dels EUA de Tel Aviv a Jerusalem. Un moviment en què els dos països, juntament amb 33 missions diplomàtiques (algunes europees), han mostrat clarament la seva manca de respecte cap a la legislació internacional vigent.
L’atreviment sembla ser que no ha merescut, almenys de moment, cap conseqüència legal. Però per molts moviments que facin, la ciutat de Jerusalem, tot i que ocupada, dividida i de facto annexada a Israel, segueix i seguirà sent la capital de Palestina.
A Cisjordània, incloent Jerusalem Est, les protestes han tingut ressò a les ciutats, als camps de refugiats i a zones properes als assentaments de colons israelians que a dia d’avui segueixen imposant-se sense fre en territori palestí ocupat. Israel fa i desfà com li plau dins l’anomenada Àrea C de Cisjordània (al voltant del 62 per cent del territori), que en virtut dels Acords d’Oslo havia d’haver estat lliurada a l’Autoritat Nacional Palestina per conformar el futur estat palestí. Lluny d’això, els més de 200 assentaments i els més de 700 km de mur de separació, il·legals segons la legislació internacional, trenquen la continuïtat territorial de les zones palestines i annexen cada cop més parts de Palestina a Israel.
L’Autoritat Nacional Palestina dominada per Fatah, en plena lluita intestina contra Hamas i el seu poder a Gaza, s’ha mostrat un cop més sobrepassada pels fets. Cada cop té menys legitimitat i cada cop representa menys el poble palestí, que fa temps que la veu com una sucursal d’Israel al territori ocupat.
Avui 15 de maig del 2018, els i les palestines commemoren la nakba, la catàstrofe. Recorden els milers de palestins massacrats i assassinats a mans dels sionistes i l’èxode de 750.000 palestins més que de la nit al dia es van convertir en refugiats. Molts d’ells encara conserven les claus de casa seva, tot i que no les podran tornar a obrir mai: la quasi totalitat dels pobles palestins han estat aniquilats per donar lloc a ciutats, parcs i assentaments israelians. Avui, a més, a Palestina s’ha decretat vaga general i tres dies de condol.
Els fets de Gaza des del passat dia 30 d’abril, el dia de la terra, demostren un cop més que Israel no té més intenció que aniquilar un poble que fa 70 anys que lluita contra el colonialisme i l’apartheid, molts cops a pesar de les elits que suposadament el representen, i que s’entesta a mantenir la seva identitat i la seva dignitat fins al final. Israel i els seus còmplices parlen de pau mentre sembren el terror cada dia des de fa més de 70 anys.
Davant d’aquesta nakba quotidiana, el silenci de la comunitat internacional és eixordador. També ho és el silenci dels que, a casa nostra, s’erigeixen en defensors dels drets humans de causes que els són més properes, i dels que s’afanyen a mostrar els suposats vincles amb la potència ocupant que porta més de 70 anys practicant una neteja ètnica a Palestina. No en el nostre nom.
La repressió, fins i tot la mort, no aturarà la lluita per la llibertat del poble palestí. Israel i els seus amics poderosos no podran esclafar un poble que des del 1948 es nega a desaparèixer. I mentre Palestina no es rendeixi, Israel no guanyarà.
La solidaritat no té fronteres, i és per això que us emplacem, un cop més, a unir-vos a la campanya de boicot, desinversions i sancions (BDS) i exigim que l’ajuntament de Barcelona trenqui d’un cop l’agermanament amb Tel Aviv.
Prou complicitat amb l’apartheid israelià!
Solidaritat amb el poble palestí!
