Boikot a Mango! Neix Ítaca!

      Sense comentaris a Boikot a Mango! Neix Ítaca!

itaca_negre25 d’abril de 2013:
Neix Ítaca, l’organització internacionalista dels Països Catalans, cridant al boikot a Mango que amb capital català ha portat a més de 1.000 morts a Bangladesh.

——————————————————————-

Mentre la ‘Marca España’ i la ‘Marca Barcelona’ s’estampen entre les treballadoresexplotades i enterrades sota la runa a Bangladesh…

 Neix ÍTACA, l’Organització Internacionalista dels Països Catalans, per ser DENÚNCIA de l’imperialisme i ENLLAÇ de les lluites de les explotades i espoliades del MÓN

 Fent una crida al BOICOT a Mango i a la seva roba tacada de suor, llàgrimes i sang!

 El passat 24 d’abril de 2013 s’esfondrava un edifici en mal estat de nou plantes a Bangladesh, el qual acollia cinc tallers de confecció de roba destinada principalment al mercat europeu i nord-americà. El resultat: més de mil mortes enterrades entre la runa i més de dues mil ferides. El dia anterior les treballadores havien avisat de les enormes esquerdes que ja s’hi divisaven, però les ordres foren clares: s’havia de seguir treballant.

No es tracta d’una catàstrofe aïllada, des de l’any 2006 a Bangladesh han mort més de 700 treballadores de la confecció en incendis o esfondraments d’edificis en mal estat, on la despesa en mesures de seguretat no entra en la planificació econòmica que exigeix el mercat.

Des dels anys ’80 del segle XX, mentre a casa nostra es tancaven fàbriques tèxtils degut a la reconversió industrial programada per la naixent Unió Europea, i les grans firmes dels teixits s’anaven dedicant als sectors considerats com els de ‘més valor afegit’, com poden ser el disseny i la comercialització, Bangladesh ha anat augmentant la seva importància com a país exportador de peces de vestir, convertint-se en el segon país amb més exportacions en aquest àmbit, ocupant el 80% de les exportacions nacionals i mantenint una de les mitjanes salarials més baixes del món per a les seves treballadores, moltes d’elles havent de mantenir famílies senceres amb aquests ingressos escassos.

És la dinàmica de la divisió internacional del treball, que conjuntament amb l’espoli i abaratiment dels recursos energètics, han permès desenvolupar un sistema-món regulat per la dinàmica del capitalisme, on el valor de les persones depèn de la seva capacitat de consum solvent o del grau de necessitat de la seva mà d’obra. Així, els pobles, els Estats i les grans àrees geogràfiques, en base al seu paper dins de la competitivitat empresarial, s’han anat especialitzant en àmbits econòmics destruint la sobirania política, econòmica i cultural.

Entre les peces de roba confeccionades a l’edifici esfondrat de Bangladesh hi han aparegut etiquetes de diverses multinacionals, Mango n’és una d’elles…

Mango fabrica la roba en tallers ubicats a diferents països empobrits, on el salari de la mà d’obra pot rondar els 30 euros mensuals, amb llargues i dures jornades laborals. I el seu sistema ‘just-in-time’, afavorit pel ‘glamour’ dels anuncis de cossos estereotipats que ens inciten a renovar el consum, obliga les treballadores a entregar els encàrrecs amb uns límits temporals molt estrictes.

És així, a través de l’explotació laboral, com tot i els temps de crisi Mango presenta augments milionaris en els beneficis empresarials, i el seu president i propietari, model d’emprenedoria, representant de la ‘Marca España’ i la ‘Marca Barcelona’, Isak Andic, es converteix en la primera fortuna dels Països Catalans, acumulant un patrimoni declarat de 5.800 milions de dòlars, invertit en l’especulació immobiliària i financera, a través d’immobiliàries com Habitat, accions al Banc Sabadell o SICAV gestionades per entitats financeres com CaixaBank o el BBVA.

No podem permetre que a través del nostre consum ens converteixin en còmplices de l’explotació laboral a nivell internacional, en còmplices de l’enriquiment de grans fortunes a costa de l’empobriment i assassinat de milers i milers de treballadores arreu del món.

No podem permetre que mentre a casa nostra noves reformes laborals agreugen els nivells d’explotació, ens imposin el model cultural liberal de l’emprenedoria, basat en l’èxit i la competitivitat empresarial a escala mundial.

No podem permetre que l’aliança entre empreses, institucions i mitjans de comunicació segueixi promovent unes relacions internacionals basades en la diplomàcia del capital, on la cooperació respon al marketing i al mateix negoci empresarial, i les protestes i alternatives polítiques i socials són criminalitzades, reprimides o comprades amb el talonari del ‘pacte social’.

Des d’Ítaca, la nova Organització Internacionalista dels Països Catalans, fem una crida a la consciència i a l’acció de totes aquelles persones que sabem què és dependre i patir per un salari, directa o indirectament, perquè totes les treballadores, precàries, aturades, les que treballem excloses del mercat laboral a les llars, en la cura de persones, o les que podem trobar-nos en situacions d’esclavitud, d’aquí o de Bangladesh, tenim les mateixes necessitats i anhels de desenvolupar-nos com a col·lectivitat en condicions dignes i de satisfacció personal.

La nostra solidaritat és contra l’explotació laboral de la patronal i les multinacionals, contra la divisió internacional del treball planificada des del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, contra l’espoli del capitalisme depredador del medi i l’hàbitat natural.

La nostra solidaritat és per la plena sobirania política, econòmica i cultural de tots els pobles i de totes les treballadores que els estem aixecant.

Perquè l’internacionalisme neix de sentir qualsevol injustícia a qualsevol indret, es desenvolupa en la unitat de les lluites de les treballadores d’arreu, i es plasma en la constant construcció del comunisme i la independència de tots els pobles i les seves societats, lliures de racisme i del patriarcat.

PEL RECONEIXEMENT DE LES TREBALLADORES TÈXTILS DE BANGLADESH,

PER L’INTERNACIONALISME DE LA SOLIDARITAT,

PER UN ALTRE MODEL DE TREBALL I DE CONSUM,

BOICOT A MANGO I A LA SEVA ROBA TACADA DE SUOR, LLÀGRIMES I SANG!

itaca_color

——————————————————————-

——————————————————————-

Labour exploitation and death: the image of Spain and Barcelona in Bangladesh by MANGO.

On the 24th of April 2013, a garment factory collapsed in Bangladesh. Labels of the multinational corporation Mango were found under the rubble. The death toll has risen to more than 1000 people.

Mango profits from the transfer of their work centres to countries with smaller labour costs, where workers generally suffer semi-slave conditions.

While Bangladeshi staff workdays are very long, stressful and low paid (no more than 30€ a month), Mango announces an increase of profits during the financial crisis. Its owner, Isak Andic, has one of the biggest fortunes in the Catalan Countries: a patrimony of 5.800 million dollars. Part of his capital is invested in financial and property speculation, which allows him to hold a post as vice president of Banc Sabadell and the patronage of the Fundació Princep d’Asturies. He has also been appointed Representative of Barcelona Entrepreneur Capital and “Spain Brand 2013”.

Ítaca, Catalan Countries’ internationalist organization, condemns workers’ exploitation in capitalism, hidden behind the international division of labour. Itaca therefore calls on all conscious consumers to boycott Mango, since their billionaire profits are the result of workers’ suffering and exploitation.

 Thousands dead under unsafe collapsed buildings.

12 hour working shifts

€30 a month wages

MANGO profits from international labour exploitation

  ITACA CALLS FOR:

– THE RECOGNITION OF TEXTILE WORKERS IN BANGLADESH,

– THE DEVELOPMENT OF INTERNATIONAL SOLIDARITY,

– A CHANGE IN LABOUR AND CONSUMPTIVE SYSTEM.

– POLITICAL, ECONOMIC AND CULTURAL SOVEREIGNTY OF NATIONS

BOYCOTT MANGO AND ITS CLOTHES

ÍTACA, Organització Internacionalista dels Països Catalans

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *