GAS NATURAL FENOSA: LA MULTINACIONAL ASSASSINA

      Sense comentaris a GAS NATURAL FENOSA: LA MULTINACIONAL ASSASSINA

A continuació publiquem l’article del Company Robert, militant d’Ítaca, sobre l’impacte internacional de Gas Natural:

 

“ I la gent, en veure que per la senyera que portàvem i la llengua que parlàvem érem catalans, començaren a cridar pel passeig de la Castellana, ¡PAZ ENTRE PUEBLOS! ¡GUERRA ENTRE CLASES! ¡VIVA CATALUNYA! ¡VIVA CATALUNYA!, al pas de centenars de catalans amb fusell a l’espatlla, que havíem vingut a defensar la Madrid castellana i antifeixista d’aquella tardor del 1936, per lluitar contra unes tropes “nazionals” que tenien la capital de l’Estat encerclada i a punt de caure.” 

L’avi m’explicava aquesta història, conjuntament amb les bromes que patia pels companys comunistes i llibertaris de la Madrid Antifeixista, pel seu cognom Morral, fent referència a un cosí del seu pare; l’anarquista sabadellenc, Mateu Morral, qui 30 anys abans havia comès un atemptat contra el monarca Alfons XIII.  

I és que molts catalans varen anar a lluitar contra el feixisme a Madrid i arreu de l’Espanya Republicana, fent bona la dita internacionalista de PAU ENTRE POBLES i GUERRA ENTRE CLASSES, mentre d’altres catalans defensant els seus interessos de classe i en contra dels anhels de llibertat de tot un poble, donaren suport al feixisme de Franco; així ho feren catalans que van combatre en els Terços de Montserrat o personatges com Fèlix Millet i Maristany. Un Fèlix Millet que 25 anys més tard seria el principal promotor i primer president d’Òmnium Cultural, pare del major corrupte de la historia contemporània de Catalunya, banquer, i que en veure perillar els seus interessos de classe va subvencionar amb milions de pessetes el cop d’Estat de Franco i va fugir de la Barcelona rebel i antifeixista, cap a Burgos, on va allistar-se de soldat voluntari amb les tropes franquistes.

 I és que durant segles la burgesia catalana (malgrat parlar català i a vegades fins i tot, defensar la nostra malmesa i perseguida llengua) ha estat una de les més actives i reaccionàries d’Europa. Patrocinadora de dictadures, de grups paramilitars com el Sindicat de Pistolers, d’esclavistes “negreros”… mai ha dubtat de posar els seus interessos de classe i els seus bruts i lucratius negocis per damunt del dret a la vida i/o de qualsevol dret humà universal. I l’assassinat recent a Reus d’una dona de 81 anys per part de la multinacional catalano-espanyola GAS NATURAL FENOSA és una més, d’una trista trajectòria assassina de la nostra burgesia catalana.

 L’any 1996, en l’anomenat pacte del Majestic, la dreta regionalista catalana tornava a prioritzar els seus interessos de classe i conjuntament amb la dreta regionalista basca i la dreta nacionalista espanyola feia Aznar president del govern espanyol. Implementant-se en els mesos i anys posteriors una sèrie de polítiques econòmiques neo-liberals, a més d’un conjunt de privatitzacions d’empreses del sector públic que encara a dia avui en paguem les conseqüències. Era una reformulació del projecte hispànic, especialment pel que fa als interessos del gran capital on les tres burgesies històriques de l’Estat Espanyol es posaven d’acord per defensar els seus interessos de classe. No en tingueren prou en robar i extorsionar als milions de persones dels diferents pobles de l’Estat, que com fa més de 500 anys, van tornar a les Amèriques, amb el que es coneix com la segona Reconquesta. A Llatinoamèrica, amb unes economies ofegades per la dictadura de la Troika i del Deute, dirigides per lladres i assassins que anaven des de Menem a l’Argentina fins a Fujimori al Perú, van forçar de la mà del Banc Mundial i del FMI la privatització i subhasta a preu de saldo de les poques empreses públiques que quedaven, per així poder robar els seus preuats recursos naturals. Els nous pirates hispànics disfressats d’empresaris modèlics, tornaven com anys anteriors d’èpoques passades, a saquejar les riqueses de la pàtria gran llatinoamericana. 

ENDESA, AGBAR, BBVA, BANCO SANTANDER, LA CAIXA, REPSOL, … entre moltes altres, a més d’UNIÓN FENOSA i GAS NATURAL que a partir del 2009 passaria a ser GAS NATURAL FENOSA van ser i són, les noves eines de conquesta, espoli, neo-colonització i genocidi per matar i assassinar a la vegada que robar uns recursos naturals altament preuats i necessaris per a les nostres economies extractives.

És curiós l’exemple pràctic de GAS NATURAL FENOSA perquè exemplifica molt bé, la unió de dues burgesies hispàniques (la catalana i la “castellano-andaluza” franquista) en allò que se’n diu “Todo por la Pasta”. Unión Fenosa, tenia com a màxim accionista l’empresa constructora ACS, qui a la vegada té com a màxim accionista l’empresari madrileny Florentino Pérez i l’any 2009, com si d’aquella operació liberal convergent del Centro Reformista d’en Roca i Junyent dels anys 80’s es tractés, va acceptar l’OPA de GAS NATURAL, qui tenia com a màxim accionista la Caixa (Parlem?) per aconseguir així un objectiu estratègic hispànic altament preuat, especialment per part de la preeminent burgesia catalana: la creació del primer grup integrat de gas i electricitat, la primera multinacional del sector, a l’Estat Espanyol. “Para ofrendar nuevas glorias a España” com diria el nostre estimat Joan Fuster. I aquí és on el “Todo por la Pasta” és substituït pel “Todo Vale para hacer Pasta” i comença la barbàrie i es practica l’assassinat. 

Tal i com afirmen diferents sentències del Tribunal Permanent dels Pobles contra la multinacional catalano-espanyola, la historia de morts i violacions sistemàtiques de Gas Natural Fenosa a la pàtria gran llatinoamericana és esfereïdora.

A Guatemala hi ha hagut atacs sistemàtics i planificats contra la vida i la integritat personal dels membres de comunitats afectades pels abusos de la companyia on ja hi ha hagut fins a 7 assassinats de dirigents comunals opositors als abusos de Gas Natural Fenosa, a més de desenes de ferits, sense que s’hagi identificat ni perseguit legalment als responsables d’aquests fets que tothom sap són sovint sicaris pagats per la companyia. A més la resposta de l’Estat de Guatemala a l’organització creixent de sectors socials populars i comunitats afectades pels abusos de l’empresa ha estat la declaració de “l’Estat de prevenció” (amb la respectiva suspensió de garanties i drets constitucionals a la totalitat de la població) en el departament de San Marcos, i a tot això, la resposta autoritària de l’empresa és demanar que l’estat de prevenció es faci extensiu a la totalitat del país, criminalitzant el moviment popular opositor a les polítiques de Gas Natural Fenosa i les seves filials, arribant a acusar als seus membres de suposades accions il·legals que mai no s’han pogut demostrar, però provocant ordres de recerca i captura contra més de 230 dirigents comunals.

A més, l’empresa ha provocat un empobriment progressiu d’amplis sectors de la població amb augment continuats i excessius de les tarifes elèctriques, una mala prestació de serveis i diversos abusos en els cobraments. Hi ha hagut també abusos en la prestació de serveis per part de l’empresa, amb una progressiva privatització de la distribució elèctrica que ha fet empitjorar la qualitat del servei amb unes deficiències que han afectat des de petits comerciants fins a hospitals, on s’han arribat a podrir vacunes per infants, passant per la destrucció d’electrodomèstics i la manca de llum necessària per donar seguretat nocturna. En una carta signada l’agost del 2007 els principals sindicats del sector van denunciar l’empresa per violació de drets i garanties laborals. Finalment, a Guatemala l’empresa és denunciada per una deriva nociva ambiental amb la creixent implantació de plantes de generació d’electricitat operades amb carbó.

A Nicaragua des que en novembre del 2000 la multinacional adquirís la majoria de la distribució elèctrica va desenvolupar una flexibilització laboral que va provocar més de 400 acomiadaments, sots-contractant serveis que abans donava l’antiga empresa, amb denuncies de no pagar seguretat social, pagament de sous miserables que no cobreixen la cistella bàsica, no complir mesures de seguretat, etc.

Hi ha hagut fortes irregularitats en la prestació del servei elèctric, és més, amb l’excusa de que havia tingut suposades pèrdues, no va pagar a les generadores i no va dur electricitat a amplies zones del país perquè suposadament no era suficientment rentable per a l’empresa, amb totes les greus conseqüències que se n’han derivat d’aquesta pràctica: problemes de salut pública per falta de neveres per aliments frescos en comerços i llars familiars; greus problemes de seguretat ciutadana per la nit; problemes d’atenció sanitària; alteracions de les classes en escoles, instituts i universitats; a més d’innombrables pèrdues provocades a la ciutadania per danys en equips elèctrics a causa de grans pujades de tensió, sense que l’empresa assumís la responsabilitat i el pagament per danys i perjudicis. Tampoc va complir amb el compromís d’invertir en el manteniment de la xarxa de distribució elèctrica, provocant pèrdues de vides humanes com per exemple; una família sencera va ser electrocutada per la caiguda d’un cable d’alta tensió en una casa de Managua, alhora que un pare i els seus dos fills van ser electrocutats mentre s’estaven banyant.

A Mèxic, l’empresa catalano-espanyola és acusada de trencar l’Estat de Dret Social a Mèxic i de posar en risc l’estabilitat nacional, especialment per la greu crisi social, política i econòmica que viu el país, a causa de l’acomiadament de 44 mil treballadors, tots ells electricistes, que amb l’extinció  de l’empresa pública “Luz y Fuerza del Centro” han perdut el seu dret al treball.

A la zona rural del país, algunes comunitats han aixecat les seves veus i organitzat protestes per resistir i lluitar contra els abusos de la multinacional. A l’Estat de Campeche, fins i tot, hi ha hagut 3 presos polítics de la Xarxa Nacional contra les Altes Tarifes Elèctriques de Campeche, declarats per la mateixa Amnistia Internacional com a presos de consciència.

A la zona de l’istme de Tehuantepec (Oaxaca) hi ha nombroses protestes pel robatori legalitzat de terres causat per la intenció d’instal·lar plantes d’energia eòlica. A la comunitat “La Parota”, a l’Estat de Guerrero, així com en d’altres comunitats de diferents Estats de Mèxic, sorgeixen protestes en contra de la instal·lació de plantes hidroelèctriques per part de la multinacional i les seves filials.   

Finalment a Colòmbia, on hi ha hagut un greu conflicte intern i la pitjor crisi humanitària de l’hemisferi occidental els darrers anys, GAS NATURAL FENOSA ha pres part en la dinàmica de la guerra i ha estat una autèntica multinacional assassina i trituradora dels drets humans.

Només a la regió del Carib s’han identificat 150 persones electrocutades conseqüència directa de diferents manifestacions de negligència empresarial, entre les que es destaquen; mal funcionament de transformadors i falta de manteniment de la xarxa elèctrica. Però la dada més repugnant és la més que comprovada relació entre filials colombianes de GAS NATURAL FENOSA i grups paramilitars que ha provocat l’assassinat de 27 dirigents socials i sindicals entre els anys 1998 i 2008 a la Costa Atlàntica. Uns assassinats duts a terme enmig de la resistència dels sindicats i bona part de moviment popular, contra la privatització del sector elèctric. Adán Pacheco, el mateix president del Sindicat de Electricaribe, una de les empreses filials de Gas Natural Fenosa a Colòmbia, fou assassinat el 2005 amb trets per l’esquena. El mateix dia apareixia el seu nom en una llista d’extermini de sindicalistes, descoberta en un ordinador del cap del grup paramilitar AUC de la Costa Atlàntica, alias “Jorge 40”. En el mateix ordinador es deixava constància de l’assassinat sota la calumnia i la falsa denuncia que el sindicalista mort era un membre destacat de la guerrilla de les FARC-EP. Un assassinat que deixava entreveure una relació gairebé contractual, de sicaris a sou i en nòmina, entre els paramilitars de les AUC i la multinacional catalano-espanyola, i que a més en quedava constància escrita en un document públic amb data del 2001 de les mateixes filials colombianes on es classificava al 50% dels sindicalistes d’aquestes empreses elèctriques de militants de les guerrilles de les FARC-EP, del ELN o del ELP. El document conegut com a “Presentación Convenciones Feb.16-01”, va circular per Europa amb logotips de les mateixes filials colombianes de la multinacional catalano-espanyola, i establia percentatges sobre una base de les persones afiliades al sindicat majoritari de la CUT, amb 450.000 persones afiliades.

Segons el document en qüestió, el 30% (135.000) dels afiliats eren propers al grup guerriller del ELN, el 15% (68.000) dels afiliats eren propers a les FARC-EP i el 5% (22.000) dels afiliats eren propers al EPL.

Segons el mateix Tribunal Permanent dels Pobles aquest document, sense cap mena de dubte, “explica la mort violenta a que han estat sotmesos 27 dirigents socials i sindicals per part d’estructures paramilitars entre els anys 1998 i 2008” en el marc de les protestes socials i sindicals contra la privatització de la xarxa pública elèctrica al conjunt de la Costa Atlàntica per part de la multinacional GAS NATURAL FENOSA. Alhora que el mateix tribunal ressalta que s’han registrat més de 60 amenaces de mort contra persones membres del sindicat.

El mateix tribunal acusa la multinacional catalano-espanyola “com a beneficiària del paramilitarisme colombià”, ja que ha quedat establert i evidenciat el més que provat finançament de l’empresa a grups paramilitars amb participació, influència, presència i control de la Costa del Carib de Colòmbia. Uns grups paramilitars que han comès crims contra sindicalistes i altres líders socials, que han impulsat processos de protesta i transparència contra la multinacional, beneficiant-se directament l’empresa amb aquests assassinats. Altres informacions afirmen que les filials colombianes de la multinacional haurien aportat fins al 20% de la seva recaptació al “Bloque Norte” del grup paramilitar d’extrema dreta, AUC, responsable dels pitjors crims de lesa humanitat en la dinàmica de guerra dels darrers anys a Colòmbia. No en va, durant anys, el seu representant al país sud-americà ha estat el Senyor X, el líder i “capo de tutti” dels GAL, el mateix Felipe González.

En definitiva, cal denunciar aquí i ara, ja sigui a Reus, a Barranquilla o a Managua que GAS NATURAL FENOSA ÉS UNA MULTINACIONAL ASSASSINA i, com feren els nostres avis amb aquella solidaritat internacionalista com expressió de la tendresa del nostre poble, cal lluitar contra aquesta multinacional allà on sigui present, però principalment cal combatre-la aquí a casa nostra que és on es nodreix i es creix per matar, tant en el conjunt dels pobles de la pàtria gran llatinoamericana com als PPCC.

 

Robert Morral- Militant d’ÍTACA- Organització Internacionalista dels PPCC

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *