CRIDA A LA SOLIDARITAT INTERNACIONALISTA DES DEL POBLE CATALÀ

PER L’AUTODETERMINACIÓ DELS PAÏSOS CATALANS

EN DEFENSA DE LA REPÚBLICA CATALANA

PER LA SOBIRANIA DELS POBLES CONTRA L’OLIGARQUIA INTERNACIONAL

 

 

Des d’Ítaca (Organització Internacionalista dels Països Catalans) i la CUP (Candidatura d’Unitat Popular) volem fer una crida a la solidaritat internacionalista dirigida a totes aquelles organitzacions revolucionàries germanes que creuen en el dret d’autodeterminació dels pobles.

Considerant que els episodis d’enfrontament amb l’Estat espanyol per poder exercir aquest dret com a poble català estan arribant a uns nivells repressius importants, i que l’avenç nacional i social del poble català pot ser un pas important per l’avenç nacional i social dels demés pobles d’Europa, de la regió Mediterrània i del Món.

Tenint en compte que els sectors polítics i econòmics que estan dirigint la reacció, són els mateixos sectors adscrits a l’imperialisme atlantista i que executen els plans d’ajust estructural emanats del capitalisme global.

Per això us demanem que estigueu atentes al conflicte català. Que ens ajudeu a denunciar el paper de l’Estat espanyol, les corporacions empresarials i la Unió Europea en la repressió, el foment del feixisme, i la negació i el sabotatge al dret d’autodeterminació. A través de la contrainformació, a través de mobilitzacions als vostres països, davant ambaixades, consulats, seus de multinacionals… I pendents de les diferents crides que puguin sorgir del mateix moviment de l’Esquerra Independentista dels Països Catalans, així com de les diferents estructures de poder popular sorgides per defensar l’autodeterminació del poble català.

 

SOM POBLE, SOM PAÏSOS CATALANS

Els Països Catalans som una nació històrica esquarterada entre els estats d’Espanya, França i Andorra. Comprèn els territoris coneguts com a País Valencià, Ses Illes, Catalunya i La Franja dins l’Estat espanyol; Catalunya Nord dins l’Estat francès, i el propi Principat d’Andorra.

Dins l’Estat espanyol, la dictadura franquista (1939-1978) va perseguir i destruir a sang i foc el major grau de llibertat nacional i social aconseguit durant la República i la Revolució Social de 1936. Després de 39 anys de dictadura, els pactes de l’anomenada “Transició democràtica” entre un règim franquista tolerat per les potències “occidentals” i obert al sistema liberal de lliure mercat, i els partits de l’oposició representants de burgesies nacionals, i d’una socialdemocràcia i un eurocomunisme cada cop més sotmesos als dictats de la naixent Comunitat Econòmica Europea i de l’OTAN, van suposar l’afiançament de l’anomenat “Règim del 78”, el qual va mantenir la monarquia borbònica designada per Franco, així com diferents estructures econòmiques, judicials i policials del règim franquista; va establir l’estat de les autonomies que fragmentava nacions històriques com els propis Països Catalans, mantenint un poder centralitzat; i va encaixar tots aquests territoris en la lògica geopolítica i econòmica de la Unió Europea, l’OTAN i les demés estructures capitalistes de les grans corporacions multinacionals.

La política recentralitzadora dels últims governs de l’Estat del Partit Socialista Obrer Espanyol (socialdemocràcia liberal) i del Partit Popular (dreta pura hereva directa del franquisme), juntament amb la crisi econòmica de 2008, les mesures austericides de política laboral i social, i l’esclat de múltiples casos de corrupció que han esquitxat els dos grans partits de govern, han provocat un auge de l’independentisme, i la visió d’una opció de canvi a través d’aquest, sobretot al territori de Catalunya, on des de sectors representants d’una burgesia o petita/mitjana burgesia nacionalista fins a l’Esquerra Independentista, amb un suport popular de diferent caire molt nombrós des del carrer, s’ha reclamat poder exercir el dret d’autodeterminació.

 

LA RESPOSTA REPRESSIVA I FEIXISTA DE L’ESTAT ESPANYOL DAVANT L’EXERCICI DEL DRET D’AUTODETERMINACIÓ

La resposta de l’Estat espanyol ha sigut la negació de qualsevol procés d’autodeterminació, forçant, després d’anys d’intents de diàleg, manifestacions massives, consultes populars i eleccions autonòmiques plebiscitàries,  la convocatòria d’un referèndum no reconegut i perseguit per l’Estat espanyol aquest passat 1 d’octubre de 2017 per part del govern autonòmic de la Generalitat de Catalunya, de majoria independentista.

El referèndum de Catalunya del 1r d’octubre de 2017 ha marcat un abans i un després en la relació amb l’Estat espanyol. En el marc d’aquest referèndum l’Estat ha accelerat la seva maquinària repressiva: intervenció en la gestió econòmica de la Generalitat de Catalunya, escorcolls i requises de material relacionat amb el referèndum a diferents impremtes, detencions de càrrecs de la Generalitat, imputacions a centenars d’alcaldes, i finalment els episodis de brutalitat policial ocorreguts el mateix 1 d’octubre, dia del referèndum, a nombroses poblacions de Catalunya, i diferents agressions feixistes amb connivència policial els dies posteriors a Barcelona, Palma i especialment el 9 d’octubre a València, en el marc de la diada del País Valencià, on el cordó policial que va arraconar i colpejar les manifestants independentistes va permetre que grups feixistes agredissin les manifestants impunement.

El 1r d’octubre, dia del referèndum, milers de policies nacionals i guàrdies civils enviats de diferents punts de l’Estat, van irrompre amb extrema violència a diferents col·legis electorals que es trobaven custodiats de forma pacífica per milers de persones, causant més de 900 ferits. Tot i aquesta actuació, no van poder impedir un referèndum amb la participació de 2.286.217 persones (el 43% del cens) on un 90% dels vots emesos van defensar el sí a la independència de Catalunya. Les urnes i les butlletes van arribar als col·legis electorals de forma clandestina, i milers de persones organitzades a través de Comitès de Defensa del Referèndum i altres formes d’autoorganització popular, van defensar amb els seus cossos els col·legis electorals nit i dia.

El 3 d’octubre, una vaga i aturada general es convertia en una de les mobilitzacions més multitudinàries arreu de Catalunya per denunciar la repressió de l’Estat espanyol i recolzar la legitimitat del referèndum.

El 10 d’octubre, des del Govern de la Generalitat de Catalunya es proclamava la República catalana, però immediatament es deixava suspesa a l’espera de poder arribar a un acord amb l’Estat, degut a diferents pressions de l’Estat, de la Unió Europea i de la patronal.

Finalment, el 27 d’octubre, el Parlament de Catalunya resolia proclamar definitivament la República catalana, emparada amb els resultats del referèndum del 1r d’octubre i davant la negativa de qualsevol resolució política per part de l’Estat espanyol, i amb l’amenaça de la intervenció de les institucions catalanes.

 

LA REACCIÓ: ESTAT, FEIXISME, PATRONAL I UNIÓ EUROPEA

Els dies posteriors al referèndum del 1r d’octubre i la vaga i aturada general del 3 d’octubre, i amb la proclamació de la República catalana, l’Estat espanyol ha engegat diferents mecanismes de pressió:

La intervenció de la Generalitat de Catalunya i els empresonaments: Tot i que en els darrers mesos ja ha intervingut diferents àmbits, sobretot econòmics, del govern autonòmic de Catalunya, l’Estat espanyol ha aplicat el famós article 155 de la Constitució espanyola, que li permetria fer-se càrrec de totes les competències del Govern autonòmic de la Generalitat de Catalunya. I de castigar jurídicament diferents actors visibles del govern català i d’entitats independentistes. Ha empresonat sense judici els presidents de les entitats civils catalanes Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, i els membres del Govern de la Generalitat que han anat a declarar davant la citació judicial. El vicesecretari de comunicació del Partit Popular, Pablo Casado, ha anunciat públicament que seria partidari d’il·legalitzar els partits independentistes, i que el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, “podria acabar com Companys”, referint-se a Lluís Companys, antic president de la Generalitat de Catalunya que l’any 1934 va proclamar l’Estat Català dins la República Federal Espanyola, i que fou afusellat pel règim franquista l’any 1940. Amb aquestes fets, és d’esperar també més ràtzies repressives contra membres de partits i entitats independentistes i una militarització dels carrers per part de les diferents forces d’ocupació policials i militars espanyoles.

La violència feixista: En el marc de mobilitzacions de les partidàries de la unitat de l’Estat espanyol, convocades des de partits governamentals com el PP, amb el suport d’altres partits d’Estat com el PSOE o Ciutadans (la nova dreta espanyolista) i de diferents grupúscles feixistes com La Falange (partit únic durant la dictadura franquista mai perseguit ni prohibit), s’ha instigat i tolerat diferents episodis de violència feixista, ocorreguts a Barcelona, a Palma, i sobretot a València.

L’accionar de la gran patronal: Els llaços clientelars de l’Estat espanyol amb diferents bancs i grans empreses han promogut una guerra econòmica a través del canvi de domicili fiscal de bancs de matriu catalana com Caixabank i el Banc de Sabadell, i d’un seguit de grans empreses com Gas Natural Fenosa, Abertis, Planeta, Catalana d’Occident, EDreams, Bimbo, Aigües de Barcelona… Generant un clima de “pànic econòmic”, i mostrant-nos el poder d’incidència política d’aquests agents privats, una més de les cares de la “dictadura de les multinacionals” que s’està produint a nivell global, i que ha intervingut en tants i tants processos d’alliberament nacional i social.

El club d’estats de la Unió Europea: Tot i que durant els últims anys els portaveus de la Unió Europea han afirmat que l’assumpte català era una qüestió interna de l’Estat espanyol, davant la possibilitat real de declaració d’independència, aquest club d’estats vinculat als interessos de les grans multinacionals europees, ha pressionat perquè el govern de la Generalitat de Catalunya respecti el marc constitucional espanyol. Rebutjant un cop més la sobirania dels pobles, tal com ho va fer amb la imposició dels governs tecnòcrates a Itàlia i Grècia l’any 2011 i negant altre cop la voluntat del poble grec contra la imposició de l’austericidi expressada en el seu referèndum de 2015.

 

INDEPENDÈNCIA PER CANVIAR-HO TOT!

El moviment polític de l’Esquerra Independentista dels Països Catalans sempre hem tingut clar que la independència política dels Països Catalans, entesa com a dret inherent dels pobles, ha de servir per dur a terme un procés de revolució social. La independència política ens ha de permetre obrir espais de conformació de noves formes i estructures de poder popular, que siguin capaces d’orientar la societat cap a un model socioeconòmic socialista feminista, i que com a poble independent ens permeti relacionar-nos amb els demés pobles del món seguint criteris de solidaritat internacional.

Conscients de les diferents contradiccions que s’hauran d’anar superant al llarg d’aquest procés d’autodeterminació amb els diferents grups representants de les diferents classes socials, creiem fermament en que el trencament de part del “Règim del 78” amb la independència de Catalunya, és una oportunitat per estendre l’autodeterminació a la resta del país, així com als altres pobles de l’Estat espanyol, i també és una oportunitat per obrir processos constituents que puguin imposar dics de contenció a la depredació del capitalisme i l’heteropatriarcat, i obrir aquests espais per plantejar i dur a la pràctica processos socialistes i feministes de ruptura social.

Oportunitats que dependran en bona mesura de la capacitat que tinguem d’aturar la repressió de l’Estat espanyol, la gran patronal i la Unió Europea, i d’impedir que aquest procés d’autodeterminació no ens porti a refermar l’esquarterament del país ni a crear una nova estructura estatal sotmesa als dictats de la globalització capitalista.

Per això us demanem la vostra complicitat. Us demanem la vostra solidaritat per poder lluitar millor contra el feixisme de l’Estat espanyol, contra l’imperialisme de la Unió Europea i contra el poder de les corporacions empresarials. Sent conscients que la millor solidaritat és l’avenç de la lluita de cada poble.

Avui com ahir, el feixisme no passarà!

Defensem la República Catalana!

Pobles d’Europa, del Mediterrani, del Món: rebel·lem-nos!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *