[COMUNICAT] Contra l’agressió imperialista a Síria

Ítaca (Organització Internacionalista del Països Catalans) rebutgem l’atac d’aquesta nit sobre Síria amb un centenar de míssils per part de les potències imperialistes de l’OTAN. Denunciem que l’únic objectiu que persegueixen és atacar la sobirania d’aquest país.

Síria porta set anys en guerra contra les forces gihadistes, creades, armades, finançades i recolzades sobre el terreny per l’OTAN. Set anys que culminen fa poques setmanes quan expulsen definitivament aquestes forces del territori sobirà. La victòria del pol Sirià amb el suport de Rússia i Iran, és incontestable.

És aquesta darrera setmana, quan la victòria siriana es fa evident, que l’OTAN llança un atac d’armes químiques a la ciutat de Duma. Atac de falsa bandera que buscava justificar una intervenció aliada. Aquest atac coincideix amb el mateix dia que arribava a Damasc un missió de l’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques (OPAQ). Aquesta missió tenia per objectiu realitzar una investigació independent sobre els fet ocorreguts a Duma. Els EEUU, Anglaterra i l’estat francès s’han afanya a bombardejar Síria, eliminant així, les possibles proves que els puguin incriminar. Cal amagar l’origen de l’atac terrorista sobre Síria amb armes químiques.

Avui volem recordar que no fa tants anys les falsedats sobre la tinença d’armes de destrucció massiva per part d’Iraq, va ser l’excusa per atacar la sobirania d’un poble que volia trencar amb l’hegemonia del EEUU i els seus aliats intentant comercialitzar el seu petroli en euros en comptes de dòlars.

Volem recordar, també, que fa anys que els EUA està impulsant un pla de desestabilització de la zona, país a país: Afganistan, Iraq, Sudan, Somàlia, Líbia, i ara Síria amb els ulls posat sobre l’Iran. L’objectiu d’aquest pla és garantir el control de la regió per part d’Israel i fer-se amb el control, distribució i comerç del petroli i el gas. Ja ningú recorda les dotzenes de morts de Palestins de fa una setmana, que ahir seguien morint.

I no volem deixar passar l’ocasió per recordar quina potència ha utilitzat armes químiques a Vietnam, Laos, Cambodja, el Salvador o Colòmbia, etc. Els EEUU. Aquest cop sí, àmpliament demostrat. El mateix país que va utilitzar la bomba atòmica a Japó o la “mare de totes les bombes” a l’Afganistan. O l’estat espanyol qui també va utilitzar les armes químiques contra el poble rifeny.

L’atac contra Síria serveix, també, als governs occidental, i sobretot als tres països que han participat directament en el bombardeig, per amagar: la massacre de palestins perpetrada per l’estat d’Israel, els problemes interns que ha de fer front Trump, les lluites dels obrers del sector ferroviari a l’estat francès, els quals el govern de Macron els equipara amb terroristes, el ridícul que ha fet el govern britànic amb el cas “Sergei Skirpal” o les dificultats d’Aràbia Saudita al Iemen.

No hem de perdre de vista, tampoc, que tot el que està succeint aquests dies a Síria, els conflictes diplomàtics amb Rússia, la guerra d’aranzels entre EEUU i Xina responen a la pèrdua d’hegemonia del bloc occidental. L’avanç qualitatiu en matèria d’armes modernes i alta tecnologia per part de Rússia, l’anunci de Xina i posada en funcionament el Iuan en comptes del dòlar en el pagament de les importacions de petroli o el projecte de la “Nova Ruta de la Seda”, el reforçament de les relacions bilaterals entre Xina i Rússia, l’impuls d’estructures com el Banc Asiàtic d’Inversions i Infraestructures (BAII) o l’Organització de Cooperació de Xangai, entre d’altres, estan fent trontollar l’hegemonia occidental i les seves estructures internacionals de dominació.

Aquest bombardeig és, doncs, un episodi més de les tensions inter-imperialistes. L’OTAN com a braç armat d’un occident en decadència contra el pol Rus i Xinès en expansió. Tinguem present que les guerres i desestabilització del llevant mediterrani, o altres regions, són les que ha provocat “la crisi de les refugiades” durant els darrers anys. Una crisi que ha possibilitat l’ascens del feixisme, la retallada de drets i reforçament de despesa militar a Europa.

Per últim, fem una crida a fer un front ampli anti-imperialista contra la guerra imperialista i contra l’OTAN. Cal treballar per socialitzar i per crear un moviment popular suficientment fort que permeti la sortida immediata dels Països Catalans de les estructures imperialistes de la Unió Europea, de l’euro i de l’OTAN i la construcció d’una República Socialista. Aquest és l’únic camí per acabar amb la barbàrie capitalista.

Pau entre pobles, guerra entre classes.

Ítaca (Organització Internacionalista dels Països Catalans)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *