Colòmbia: La Pau dels cementiris

      Sense comentaris a Colòmbia: La Pau dels cementiris

Comunicat d’Ítaca sobre la conjuntura actual a nivell internacional, i centrada en la situació a Colòmbia.

Aquestes darreres setmanes dins del context social i polític internacional s’han posat de relleu diferents notícies que afecten a diversos països, pobles i lluites. A l’anomenat Orient Mitjà les guerres de saqueig i rapinya encapçalades per la maquinària militar assassina de l’OTAN i els seus aliats sobre el terreny en forma de grups sunnites wahhabites que practiquen el terror generalitzat, continua, amb un puzle internacional d’aliances i traïcions que ara malauradament afecta també a les nostre germanes kurdes de la zona autònoma de Rojava amb la invasió del segon exèrcit més important de l’OTAN -el turc-que ha estat el gran aliat a la zona dels terroristes de l’Estat Islàmic. Alhora tristament, un altre cop, el poble de Palestina amb la seva capital legítima i històrica de Jerusalem, ha estat traït per la vella política colonial de les potències occidentals que segueixen donant suport altre cop, al terrorisme sionista de l’estat d’Israel. A l’Amèrica Llatina es confirma una nova tupinada electoral i un nou cop d’estat a Hondures amb més de 30 morts, on la “Alianza de Oposición contra la Dictadura” aglutinadora de sectors populars al voltant de l’ex president, José Manuel Zelaya -derrocat el 2009 per un cop d’estat-  se li nega la victòria electoral per la força de la policia militar i l’exèrcit malgrat guanyar les eleccions legítimament, consolidant-se un altre cop d’estat de les elits corruptes de sempre, amb l’especial complicitat internacional dels EEUU i la UE. Mentrestant Veneçuela segueix vivint una guerra econòmica total per terra, mar i aire, amb intoxicació i difamació continuada pels grans mitjans de comunicació al servei de les grans corporacions i dels EEUU i de la UE. Al mateix temps, pocs mitjans de comunicació denuncien el què està passant a Colòmbia des de la signatura dels acords de pau entre la ex-guerrilla més antiga i més nombrosa del món de les FARC-EP i el govern de Colòmbia.

 

Més de 150 líders socials i defensores de drets humans, 40 ex-guerrillers de les FARC i 13 dels seus familiars assassinades, és el trist i macabre recompte de sang que a dia d’avui majoritàriament paramilitars amb complicitat estatal i d’algunes unitats de l’exèrcit colombià, han realitzat durant el darrer any i des de la signatura dels acords, amb el total silenci, ple d’impunitat i sovint de complicitat, de la comunitat internacional que va fer tot el possible per fer creure a la guerrilla més ben preparada militarment i política del món, que si és desarmava faria complir els acords i tindria plenes garanties per la comtessa electoral en termes d’una democràcia liberal burgesa. Un secretariat i uns comandaments de les FARC-EP cansats per una guerra que ja no podien guanyar a causa de la nova guerra tecnològica i de satèl·lits dirigida pels EEUU, perdent constantment les seves zones d’influència durant els darrers anys, després de més de 50 anys de lluita armada. Això va fer creure a alguns líders guerrillers que l’abandonament de la lluita armada dialogada podria ser una possible sortida digne, per seguir lluitant per uns ideals polítics de justícia social pel seu poble. Però al país de Macondo, la realitat supera sovint la millor ficció literària. I actualment s’acosta i s’està fent real un nou genocidi polític com el que va viure l’antiga Unión Patriòtica, aquella aliança vertebrada des de les FARC durant la segona meitat dels anys 80 del segle passat que va acabar amb tot un partit polític amb capacitat de govern: uns 5.000 militants assassinats pel terrorisme d’estat. Com si a l’estat espanyol, d’aproximadament 45 milions de persones, un partit d’àmbit estatal li assassinessin 5.000 mil militants. Aquesta és la gran tragèdia de l’esquerra colombiana. Tota una generació perduda. Un genocidi que sembla que torna per quedar-se. I aquesta guerra d’extermini sovint no només és contra la dissidència política dels moviments socials i dels partits d’esquerra, sinó que també contra comunitats indígenes i camperoles que practiquen altres formes de vida i de cosmovisió sovint contraposades amb la lògica del lliure mercat i de grans projectes miners o especuladors de la terra que volen seguir robant territoris amb subsòl ric, amb matèries primeres com han fet durant la guerra militar contra les FARC i ara volen fer-ho en una suposada pau amb guerra social, i és que diferents grups indígenes autòctons amb una població de més d’un milió de persones es troben en perill d’etnocidi. No en va, més del 10% de la biodiversitat del planeta es troba en aquest país. Com diria el mestre Galeano, la seva gran riquesa és la seva gran misèria i la principal causa d’una guerra d’extermini que no marxa. Les FARC amb tota la legitimitat han intentat una sortida digna que està esdevenint un carreró sense sortida. Els fets ens demostren que tal i com va passar a El Salvador i Guatemala amb les guerrilles del FMLN o del URNG, sovint els acords de pau signats amb tota la majestuositat de líders mundials, NNUU, i suposats garants internacionals de la talla del Felipe Gonzalez dels GAL i ara endollat a la Gas Natural Fenosa Colombiana, ens duu a una desactivació de certs sectors populars combatius i a l’assassinat selectiu i indefens de forma individual i a l’acompliment com a molt, del 20% del què s’ha signat. Sembla que malauradament Colòmbia, no en serà una excepció: novament sembla que es consolida la Pau dels Cementiris.

Ítaca, organització internacionalista dels Països Catalans 

Països Catalans, 1 de febrer de 2018

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *