Històricament, Caracas s’ha construït de la mà dels interessos del capital, que sempre ha buscat el màxim guany amb la mínima inversió. Aquesta lògica és bàsica per entendre el creixement urbà de la ciutat. Veiem doncs, que els grans centres comercials, els alts edificis corporatius i les vivendes dels ciutadans amb més recursos econòmics s’han ubicat a la planícia. Els parcs, les grans avingudes i una bona xarxa de transport públic contrasten amb la realitat urbana dels cerros. Aquests, enfilats a la muntanya, són barris d’edificis amb poques plantes, sempre autoconstruïts, i amb una mancança de subministraments i clavegueram.
Els cerros es van anar formant progressivament i de manera desendreçada per les classes populars, sense cap pla urbanístic formal. L’ocupació d’un terreny i l’autoconstrucció era doncs l’única opció per a totes aquelles persones provinents del camp. Els serveis i subministraments bàsics (aigua, gas i electricitat) brillaven per la seva absència. El motiu, una manca d’interès real i econòmic de l’antic govern per sufragar els alts costos que aquests suposaven.
Malgrat aquest govern revolucionari, les estructures de l’estat veneçolà segueixen sent burgeses i la burocràcia sovint ofega el canvi social. Aquests anys de convulsió política han debilitat accentuadament els poders polític i econòmic de les elits, tot i que encara són molt presents. És per això que la revolució aposta per superar aquestes estructures, i construir un Estat Comunal.
En aquest context germinen els consells comunals, que aspiren a ser la base organitzada del govern popular. Es tracta d’assemblees de barri estructurades per comitès temàtics, que tracten diferents aspectes de la vida político-social. L’objectiu és passar progressivament de l’empoderament a l’autogovern. El consell comunal assumeix tasques tant significatives com censar els habitants del barri, lluitar per aconseguir la propietat comunal del sol o projectar els futurs plans urbanístics locals.
La revolució entén que només desenvolupant aquest procés comunal, amb totes les seves dificultats i contradiccions, podrà superar el poder econòmic. I, d’aquesta manera, projectar un nou urbanisme d’acord amb una Caracas popular i participativa.
Source: Ali_primera