CARACAS: URBANISME COM A CAMP DE BATALLA

      Sense comentaris a CARACAS: URBANISME COM A CAMP DE BATALLA
Actualment Veneçuela viu la revolució bolivariana, encapçalada per Hugo Chávez, continuada per Nicolás Maduro i recolzada àmpliament per les classes populars. Caracas, la seva capital, és una macròpolis amb una concentració d’aproximadament tres milions d’habitants, vorejada d’altes muntanyes i molt propera als mars caribenys.

Històricament, Caracas s’ha construït de la mà dels interessos del capital, que sempre ha buscat el màxim guany amb la mínima inversió. Aquesta lògica és bàsica per entendre el creixement urbà de la ciutat. Veiem doncs, que els grans centres comercials, els alts edificis corporatius i les vivendes dels ciutadans amb més recursos econòmics s’han ubicat a la planícia. Els parcs, les grans avingudes i una bona xarxa de transport públic contrasten amb la realitat urbana dels cerros. Aquests, enfilats a la muntanya, són barris d’edificis amb poques plantes, sempre autoconstruïts, i amb una mancança de subministraments i clavegueram. 

Els cerros es van anar formant progressivament i de manera desendreçada per les classes populars, sense cap pla urbanístic formal. L’ocupació d’un terreny i l’autoconstrucció era doncs l’única opció per a totes aquelles persones provinents del camp. Els serveis i subministraments bàsics (aigua, gas i electricitat) brillaven per la seva absència. El motiu, una manca d’interès real i econòmic de l’antic govern per sufragar els alts costos que aquests suposaven.


Amb l’esclat popular i l’arribada al govern de Chavez s’obre un nou espai de participació ciutadana. Les plataformes que porten anys lluitant per l’habitatge entren al joc legislatiu, i concreten propostes de llei,  que son presentades i recollides pel Comandante en persona. Moltes d’aquestes s’aproven directament o amb canvis molt superficials. Aquesta dinàmica és un punt d’inflexió: el poble veneçolà comença a empoderar-se.

Malgrat aquest govern revolucionari, les estructures de l’estat veneçolà segueixen sent burgeses i la burocràcia sovint ofega el canvi social.  Aquests anys de convulsió política han debilitat accentuadament els poders polític i econòmic de les elits, tot i que encara són molt presents. És per això que la revolució aposta per superar aquestes estructures, i construir un Estat Comunal. 

En aquest context germinen els consells comunals, que aspiren a ser la base organitzada del govern popular. Es tracta d’assemblees de barri estructurades per comitès temàtics, que tracten diferents aspectes de la vida político-social. L’objectiu és passar progressivament de l’empoderament a l’autogovern. El consell comunal assumeix tasques tant significatives com censar els habitants del barri, lluitar per aconseguir la propietat comunal del sol o projectar els futurs plans urbanístics locals.   

La revolució entén que només desenvolupant aquest procés comunal, amb totes les seves dificultats i contradiccions, podrà superar el poder econòmic. I, d’aquesta manera, projectar un nou urbanisme d’acord amb una Caracas  popular i participativa.


Source: Ali_primera

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *