Breu esbós de la vida i del pensament de la revolucionària d’Anuradha Ghandy

En el desè aniversari de la seva mort, des d’Ítaca volem recuperar la figura de la revolucionària índia Anuradha Ghandy. Líder de masses, comunista i guerrillera que va dedicar la seva vida a la pràctica revolucionària i a la producció teòrica abordant temes essencials com la qüestió de gènere i la qüestió de les castes des d’una òptica marxista.
 

Nascuda al 1954 al si d’una família polititzada, membres del Partit Comunista de la Índia (PCI), va renunciar a una vida de comoditat triant el camí de la lluita i les penúries a la selva de Bastar, acompanyada d’un fusell i un llençol per dormir.
 

La dècada dels setanta entra en contacte amb organitzacions polítiques estudiantils a la universitat en un context internacional d’auge dels moviments revolucionaris i les guerres d’alliberament nacionals. Són els anys de la Revolució Cultural liderada per Mao Zedong a la Xina que va inspirar milions de joves i estudiants arreu del món. Els anys de la resistència feroç del Vietnam contra els EUA i de la rebel·lió de Naxalbari a Bengala Occidental, a la Índia.
 

Va participar en la fundació del PCI (Marxista-Leninista) i va ser arrestada vàries ocasions fins que finalment va passar a la clandestinitat.
 

Als anys 90, tot i que li van diagnosticar esclerosi múltiple es va traslladar a Bastar on va ingressar a l’Exèrcit Guerriller d’Alliberament Popular del PCI (M-L)-Guerra Popular. En aquest període va treballar per expandir la KAMS (Organització de dones revolucionaries Adivasi), una organització feminista popular de més de 90.000 membres.
 

A partir del 2000 va dirigir la branca femenina del Partit, de forma clandestina, fins a la seva mort. L’any 2007 va ser elegida com a membre del Comitè Central del Partit, ara rebatejat PCI (maoista), essent, llavors, la única dona amb aquest rang.
 

Va tenir un paper actiu en la lluita pels drets de les dones i contra el sistema de castes escrivint nombrosos documents sobre la qüestió dàlit i les castes presentant-ho des d’un punt de vista de classe, confrontant-ho a les visions postmodernes que hi havien sobre aquest tema. Vinculava l’alliberament dàlit com a tasca de la Nova Revolució Democràtica al país. A partir dels seus treballs el PCI (M-L) va elaborar el primer document de política de castes dins del moviment marxista a la Índia assumint que la democratització de la societat passa per aixafar el sistema elitista de castes.
 

Dona carismàtica i amb una gran capacitat d’organització, Anuradha va desenvolupar un paper important en la construcció d’un moviment revolucionari dels dàlits, en la construcció d’un moviment estudiantil revolucionari i va ser capaç d’atraure una amplia gama d’intel·lectuals al moviment naxalita.
 

Va qüestionar les idees patriarcals que predominaven en el Partit i va treballar, amb altres dones quadre, dissenyant plans que ajudessin a assumir major responsabilitat. Mentre ensenyava a les tribus de Jharkhand qüestions sobre l’opressió de les dones va contraure la malària cerebral que li va provocar la mort l’abril de 2008.
 

Crítica al feminisme burgès

El feminisme proletari respon al patriarcat amb la revolució socialista i a la pau del cementiris del feminisme burgès amb el poder de la dictadura del proletariat”

Anuradha Gandhy

 

Les seves aportacions teòriques a la qüestió de gènere i al feminisme proletari va anar acompanyada a una crítica frontal al feminisme burgès. Un feminisme que tant a la Índia com aquí, als Països Catalans, desvincula el patriarcat dels sistema capitalista. La lluita contra el sistema de castes, l’explotació i les pràctiques feudals va atraure a milers de dones, en especial dones dàlits. El moviment naxalita va assumir, com a lluita prioritària, la lluita contra el patriarcat arribant a ser major el número de dones que d’homes en llocs de comandància.
 

El capitalisme i la societat de classes són en essència patriarcals. El patriarcat, en cada societat, és perpetuat per les classes explotadores (pel feudalisme, el capitalisme i l’imperialisme). Així doncs, la lluita contra el patriarcat és la lluita contra la classe explotadora. A partir d’aquesta premissa, Anuradha va plantejar la necessitat d’incorporar, des de l’inici, la lluita antipatriarcal en les guerres populars prolongades, com la duta a terme pel PCI (maoista) apuntant que només el comunisme pot destruir el patriarcat d’una vegada per totes.
 

Anuradha va defensar un feminisme que planteja que l’enemic és el patriarcat i no els homes i que posa el focus de la lluita en combatre l’opressió sistèmica. Una concepció totalment contraposada a les de les feministes radicals que presenten les relacions home-dona com a relacions antagòniques, assentant-se sobre bases biològiques i obviant que són una construcció social. Un plantejament que ignora les diferències de classe entre dones i les necessitats i problemes de les dones pobres, desvinculant el patriarcat dels sistemes capitalista i feudal que el produeixen. Ni la contradicció principal és la homes-dones, ni les dones són el subjecte revolucionari.
 

Un feminisme, el burgés, que no té per objectiu unir les dones amb la classe obrera i la pagesia i combatre units al capitalisme, sinó formar petits grups de dones que advoquen per canvis en l’estil de vida dins el sistema, pensant que les condicions de vida de les dones es poden canviar a través de la pressió als governs i a través, únicament, de la propaganda.
 

Va assenyalar que en defensar un moviment de dones autònom, les feministes radicals, realment debilitaven el moviment més ampli contra el capitalisme, l’imperialisme, el feudalisme i el patriarcat. Mentre fan extremes crítiques al patriarcat les solucions que ofereixen són reformistes.
 

Anuradha va plantejar que la lluita contra el patriarcat havia de ser, forçosament, antiimperialista denunciant un feminisme blanc i neocolonial que intenta posar conceptes etnocèntrics a l’alliberament social. Aquesta falsa igualtat defensada per les feministes radicals ha sigut instrumentalitzada a nivell internacional per justificar les ingerències humanitàries, les intervencions militars i les polítiques de cooperació al desenvolupament que tenen per objectiu perpetuar la divisió internacional del treball.
 

I va remarcar la necessitat de reforçar l’organització revolucionària i l’activitat política de masses per acabar amb la societat de classes mentre es fa un treball intern que acabi amb les barreres de gènere i aposti de forma inequívoca per la formació de les dones.

ÍTACA, Organització Internacionalista dels Països Catalans 

Països Catalans, 28 de juny de 2018

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *