Anem a l’arrel: Aturem les guerres i el saqueig imperialista!

L’Aquarius ja és camí de València, acollit per l’estat Espanyol que accepta la petició de la ciutat de Valencià. Cas tancat.

Sobre el tema, la dreta xenòfoba europea ha aconseguit el seu objectiu. Acontentar els seus votants rebutjant l’acollida de més de 600 refugiades, tancant fronteres i marcant distància des de la perifèria del poder amb el centre del poder Europeu.

D’altra banda l’esquerra de l’europeisme, també ha aconseguit el seu objectiu. Des de l’humanitarisme, s’ha acollit un vaixell carregat de vides,  posant sobre la taula la diferència de model, respecte l’opció Salvini.

Cal però que ens preguntem, d’on venen aquestes refugiades? Quina és l’arrel del conflicte?

És aquí on Salvini i Sànchez, coincideixen en no dir res. On cap institució alça la veu, i encara menys, cap gest formal ni estructural, per tal d’acabar amb la maquinària que genera refugiades a milers, cada dia, a la ribera sud del  Mediterrani.

L’anomenada crisi de les persones refugiades te una arrel. Els conflictes als seus països d’origen, fruit d’interessos geopolítics pel control del territori i dels recursos naturals.

Europa és responsable d’aquests conflictes en origen, i s’aprofita tant com pot de la situació. Ja sigui com a venedors d’armes, ja sigui com a explotadors de recursos naturals, ja sigui com a contractistes de la reconstrucció, ja sigui amb bases militars o ja sigui per l’ús de les refugiades com a mà d’obra barata, que alhora devalua el preu de la mà d’obra autòctona, i facilita l’augment de discursos feixistes a casa nostra.

La fortalesa Europea te un doble raser per acollir refugiats polítiques selectivament, previ filtre natural que només els més forts poden superar, (guerra o fam+màfies de transport+creuar el mar+camps de refugiades) i més tard un filtre tècnic (segons capacitats, edats, formació), mentre empresona als CIE i expulsa a les migrades econòmiques. Els CIE i les fronteres militaritzades son part del projecte polític imperialista Europeu.

La descapitalització de mà d’obra qualificada amb fugida de cervells (de personal mèdic a ingenieries, professorat,…) d’aquests estats fallits o en guerra, és la millor manera d’assegurar que seran durant generacions un territori inestable i dependent de les ajudes de les imprescindibles ONG proporcionades pels mateixos que han venut les armes i han acordat contractes d’explotació de recursos. Un territori dòcil als interessos de l’imperialisme.

La solució a la crisi de les refugiades no passa per enviar vaixells a salvar vides al mar, no passa per fer més i millors camps de refugiades a la riba nord del mediterrani, no passa per obrir fronteres i acollir cada nou vaixell, sinó que passa per acabar amb l’origen d’aquesta crisi. La desestabilització dels països d’origen.

N’hi ha prou amb resseguir el llistat d’intervencions “humanitàries” dels exèrcits de l’OTAN, per saber d’on venen totes les migrades. Des de la primera guerra del Golf l’any 1991, fins al conflicte a Síria actual, podem ressenyar intervencions a Somàlia (1993), Sudan (1998), Afganistan (1998 i 2001 on encara hi mantenen efectius militars), Pakistan, Yemen i Somàlia (des de 2002, fins avui), Iraq (des de 2003 fins els nostres dies), i Líbia (2011).

Sense aquests conflictes militars, sense la intervenció imperialista pel control estratègic de la zona, dels seus recursos i el flux (ports petroliers, gasoductes, ruta de la seda,…) avui no ens hauríem de preocupar de quotes de refugiades, de vaixells saturats d’armilles taronges, ni de finançar flotes privades d’ONG’s que salvin vides a les costes de Líbia, Turquia o Grècia. 

La millor resposta a curt és acollir, però la millor resposta a llarg és trencar amb un sistema imperialista imposat per les estructures de la Unió Europea, les seves guerres imperialistes, i el suport a les multinacionals que exploten els recursos naturals als països d’origen.

Cal doncs, que des de l’esquerra independentista apostem per combatre el model imperialista Europeu, rebutgem les bases militars de l’OTAN a casa nostra, sortim de les institucions que generen aquests conflictes (FMI, tractats europeus, TTIP…), passem comptes amb les empreses, polítics i persones que es lucren amb cada guerra, i que ens rearmem ideològicament per combatre els discursos feixistes d’una banda, però tant o més important, contra aquells discursos que pretenen resoldre els conflictes acollint les refugiades que generen les seves polítiques sense qüestionar-se’n l’origen i arrel del conflicte que les ha fet refugiades.

 

Països Catalans

13 de juny de 2018

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *